UGITTIVU « STEDDA DIANA »

– usciintificuchju.com – Màrcuri u 2 di ghjinnaghju 2019.

A priurità da a parti di l’agenzii spaziali pari d’essa data à Marzu. Or, d’appressu à a tistimunianza d’unipochi di circadori, ci sarìa, da pocu, una vulintà nova di fighjulà versu a Stedda Diana.

Si tratta di a pianeta a più vicina da a Tarra. S’è no ci alluntanemu da u soli scuntremu à Marzu, à 76 milliona di chilòmitri di media. S’è no ci avvicinemu da u soli, scuntremu à « solu » 40 miliona di chilòmitri, à Vènari chjamata dinò Stedda Pasturigna o Stedda Diana. Hè l’ugettu chì lucicheghja u più in u celi, dopu à u soli è a luna.

I pastori avìani rimarcatu chì ‘ssa pianeta si vedi bè certi mesa à Livanti nanzi à u pisà d’u soli (a Diana di l’Alba) è d’altri mesa ‘ssu puntu luminosu si vedi bè à Punenti, dopu à u chjinà d’u soli (a Stedda Vispirina). Dui punta in u celi chì ùn ni fàcini chè unu è beddu luminosu. Un astru chì sempri hà accumpagnatu i pastori a mani quand’eddu si caccia a banda di bestii è a sera quand’eddu si volta à u stapiu.

Par avà ci hè solu una sonda chì asamineghja l’atimòsfara di a Stedda Diana : l’urbitadori giapunesu Akatsuki inviatu in u 2010. A NASA ùn hà prugrammatu nudda dipoi a sonda Magellan in u 1989. L’ùltima missioni aurupea, Venus Express, hè stata lanciata in u 2005.

Altri missioni sarani rializati ? Ci voli à spirà, chì a Stedda Diana hè passiunanti quant’è Marzu… Hè una pianeta calda : 470 °C. U celi hè invaitu da nìvula foschi fatti d’acidu sulfùricu è i gasa principali chì si spàrghjini sò u diòssidu di carbonu è l’azotu. Acqua ùn ci n’hè è i venta sò forti : 100 m/s. Eccu un mezu beddu priculosu è chì purtantu era altru 4 miliarda d’anni fà. À ‘ssa èpica quì l’atimòsfara s’assumiddaia à quidda di a Tarra…

Intantu, à 50 chilòmitri d’altitùdina, i cundizioni sò diffarenti : a prissioni è i timpiraturi sò vicini à quiddi di a Tarra è meddu chè quiddi cunnisciuti à nantu à Marzu.

Cù ballò dirigèvuli o altri navi si pudarìa stà, par principià, in l’atimòsfara di a Stedda Diana. Sarìa u locu ididali par ussirvà a pianeta, apprufundì a so splurazioni è imaginà ancu a so culunizazioni…

 

Votre commentaire

Entrez vos coordonnées ci-dessous ou cliquez sur une icône pour vous connecter:

Logo WordPress.com

Vous commentez à l’aide de votre compte WordPress.com. Déconnexion /  Changer )

Image Twitter

Vous commentez à l’aide de votre compte Twitter. Déconnexion /  Changer )

Photo Facebook

Vous commentez à l’aide de votre compte Facebook. Déconnexion /  Changer )

Connexion à %s

Ce site utilise Akismet pour réduire les indésirables. En savoir plus sur la façon dont les données de vos commentaires sont traitées.

%d blogueurs aiment cette page :